Nova indumentària de rústic: l’home

IMG-20180821-WA0023

Temps endarrere ja vos parlàrem de la vestimenta mallorquina. En aquell moment férem referència a la dona “pagesa” (treballadora del camp) i a la dona de casa (menestrala).

Avui ens centrarem en la vestimenta de l’home dels segles XVIII-XIX. Igual que passava amb la dona, trobem diferents estils i teixits, depenent de la professió, poder econòmic i classe social.

El vestit de l’home està format, en primer lloc, per una camisa de drap, brinet, llista o cotó; està oberta parcial o totalment de davant i botonada (de pedra, nacre, d’òs…) i amb coll de tira. Les camises més senzilles solien ser d’una sola peça.

A sobre la camisa hi va el guardapits (menys quan es feia feina al camp, que no es portava) que és de llana a l’hivern i de llista o cotó per la resta de l’any. Els davants solen anar amb roba doble i els darreres solen ser d’un altre teixit diferent del davant, normalment blanc o beix. Els guardapits d’estiu van oberts i els d’hivern botonats tancats. Poden dur un mínim de 3-5 botons i traus per banda a la part baixa de davant (botons de fil, folrats de tela, de pedra, d’or…). Segons l’època i classe social poden dur solapes, butxaques, rivets de cordó de seda…

Els calçons són amb les famoses bufes, així són els calçons també dits “a l’ample”. Van lligats amb cordill a la cintura i per sota els genolls. Els calçons estan confeccionats amb teles de cotó o llista (així com de seda pels més benestants) i són llisos o a ratlles de colors. Davall els calçons en portaven uns altres de mateixa forma, fets de drap, cotó o fil. Era, en definitiva, la roba interior masculina que quedava per sota dels calçons.

A la cintura, i per ajustar els calçons, porten una faixa ampla de llana o cotó, o un mocador gros. La funció de la faixa era la de protegir la esquena i la d fer de “butxaca” entre els plecs d’aquesta.

A l’hivern, els homes portaven mitges (de cotó o llana) i per sobre de la camisa i el guardapits duien un jac, capa o capot per abrigar-se.

Als pus, sabates de raqueta sense tenyir o espardenyes. Pel que fa al cap, capell d palla per protegir-se dl dol a l’hora de treballar al camp i un mocador.

Pel que fa a la indumentària cal tenir en compte que el poble imitava a les classes socials altes a l’hora d’anar de festa o de cerimònies. En ser la menys utilitzada i la menys malmesa, és que en molts casos conservem més, passada de generació en generació fins gairebé el final del segle passat que entre les famílies més pobres encara es portava. Per altra banda, la moda burgesa i dels senyors que es va imitar va evolucionar ràpidament, abandonant aquesta estètica.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s